Dimecres, 11 de febrer
Les agulles del record
Rescatar uns records que li serveixen d'escenari, dormir 16 hores i llegir i rellegir una única història, són les úniques activitats amb què fa passar el temps el protagonista de l'estrany d'Albert Camus quan és a la presó. Al començament se't fa estrany llegir el que diu, però en acabar el conte tot et queda clar.
"... Al cap de poques setmanes ja podia passar-me hores i hores ocupat solament a fer el recompte del contingut de la meva habitació. Així, com més hi pensava, més coses desconegudes o oblidades extreia de la meva memòria. Vaig comprendre aleshores que un home que només hagués viscut un sol dia podria viure fàcilment cent anys tancat en una presó: tindria prou records per a no avorrir-se. En un cert sentit, això era un avantatge.
També hi havia la son. Al principi dormia malament a les nits, i no gens de dia. De mica en mica he passat millor les nits i he pogut dormir també de dia. Puc dir que, en els últims mesos, dormia de setze a dibuit hores diàries. Me'n quedaven sis, doncs, per a consumir entre els àpats, les necessitats naturals, els meus records i la història del txecoslovac
Entre la màrfega i les post del llit havia trobat, en efecte, un vell tros de periòdic, gairebé enganxat a la tela, esgrogueït i transparent. Relatava un fet divers, i, bé que en manqués el començament, es deduïa que havia passat a Txecoslovàquia. Un home havia abandonat el seu poble per anar a fer fortuna. Al cap de vint-i-cinc anys, ja ric, hi havia tornat amb una dona i un fill. La seva mare i la seva germana tenien un hotel a la vila natal. Per sorprendre-les, ell havia deixat la dona i els fills en un altre establiment, i s'havia presentat a casa de la seva mare, que no el va reconèixer. Per plasenteria, se li va acudir de prendre-hi una habitació. Havia fet veure els diners que hi duia. Durant la nit, per robar-lo, la mare i la germana l'assassinaren a martellades, i van llençar el seu cos al llit. L'endemà vingué la dona i, sense saber-ho, revelà la identitat del viatger. La mare es va penjar. La germana es tirà al pou. Dec haver llegit aquesta història milers de vegades. D'una banda resultava inversemblant; de l'altra, era natural. De tota manera, crec que el viatger s'ho havia merescut, i que no s'ha de fer mai comèdia.
Així, entre les hores de dormir, els records, la lectura del tros de diari i l'alternança de la llum i de l'ombra, el temps ha passat. Havia llegit que, a la presó, un acaba per perdre la noció del temps. però això no tenia massa sentit per a mi. Jo no havia comprès fins a quin punt els dies podien ser alhora llargs i curts. Llargs de viure, sens dubte, però tan distesos que acabaven per desbordar-se els uns als altres. Hi perdien el nom. Les paraules "ahir" o "demà" eren les que conservaven algun sentit per a mi".
Fragment de L'estrany. Albert camus. Traductor: Joan Fuster Ed. Proa (pags 97-98)
cromets 7:16 a. m.Les agulles del record
Rescatar uns records que li serveixen d'escenari, dormir 16 hores i llegir i rellegir una única història, són les úniques activitats amb què fa passar el temps el protagonista de l'estrany d'Albert Camus quan és a la presó. Al començament se't fa estrany llegir el que diu, però en acabar el conte tot et queda clar."... Al cap de poques setmanes ja podia passar-me hores i hores ocupat solament a fer el recompte del contingut de la meva habitació. Així, com més hi pensava, més coses desconegudes o oblidades extreia de la meva memòria. Vaig comprendre aleshores que un home que només hagués viscut un sol dia podria viure fàcilment cent anys tancat en una presó: tindria prou records per a no avorrir-se. En un cert sentit, això era un avantatge.
També hi havia la son. Al principi dormia malament a les nits, i no gens de dia. De mica en mica he passat millor les nits i he pogut dormir també de dia. Puc dir que, en els últims mesos, dormia de setze a dibuit hores diàries. Me'n quedaven sis, doncs, per a consumir entre els àpats, les necessitats naturals, els meus records i la història del txecoslovac
Entre la màrfega i les post del llit havia trobat, en efecte, un vell tros de periòdic, gairebé enganxat a la tela, esgrogueït i transparent. Relatava un fet divers, i, bé que en manqués el començament, es deduïa que havia passat a Txecoslovàquia. Un home havia abandonat el seu poble per anar a fer fortuna. Al cap de vint-i-cinc anys, ja ric, hi havia tornat amb una dona i un fill. La seva mare i la seva germana tenien un hotel a la vila natal. Per sorprendre-les, ell havia deixat la dona i els fills en un altre establiment, i s'havia presentat a casa de la seva mare, que no el va reconèixer. Per plasenteria, se li va acudir de prendre-hi una habitació. Havia fet veure els diners que hi duia. Durant la nit, per robar-lo, la mare i la germana l'assassinaren a martellades, i van llençar el seu cos al llit. L'endemà vingué la dona i, sense saber-ho, revelà la identitat del viatger. La mare es va penjar. La germana es tirà al pou. Dec haver llegit aquesta història milers de vegades. D'una banda resultava inversemblant; de l'altra, era natural. De tota manera, crec que el viatger s'ho havia merescut, i que no s'ha de fer mai comèdia.
Així, entre les hores de dormir, els records, la lectura del tros de diari i l'alternança de la llum i de l'ombra, el temps ha passat. Havia llegit que, a la presó, un acaba per perdre la noció del temps. però això no tenia massa sentit per a mi. Jo no havia comprès fins a quin punt els dies podien ser alhora llargs i curts. Llargs de viure, sens dubte, però tan distesos que acabaven per desbordar-se els uns als altres. Hi perdien el nom. Les paraules "ahir" o "demà" eren les que conservaven algun sentit per a mi".
Fragment de L'estrany. Albert camus. Traductor: Joan Fuster Ed. Proa (pags 97-98)