Divendres, 14 de novembre
Això no és cap conte
"Això no és cap conte" és el que recorda de tant el tant el narrador al qui l'està escoltant. Aquesta és la manera que tria Diderot en el seu llibre Ceci n'est pas un conte per explicar-nos un conte. Si teniu curiositat i una mica de paciència, el podreu llegir sencer en aquest recull: Coses de dones i homes.
Fragment
Quan algú explica un conte, ho fa a algú que l'escolta; i, per poc que duri la contalla, és rar que el contador no sigui interromput unes quantes vegades pel seu oïdor. Vet aquí per què he introduït aquest relat que ara llegireu, i que no és cap conte, o que és un mal conte, si en dubteu, un personatge que faci si fa no fa el paper del lector, i començo.
- ¿i vós en concloeu?
- Que un tema tan interessant hauria de posar totes les clepses en dansa, ocupar durant un mes tots els cercles de la ciutat, ser-hi mastegat i remastegat fins a insipidesa, donar per a mil disputes, per a mil fullets almenys i per a uns quants enfilalls de versos en pro i en contra; i que, a despit de tota agudesa, de totes les coneixences, de tot l'esprit de l'autor, si la seva obra no ha excitat cap fermentació violenta, vol dir que és mediocre, i molt mediocre.
- Però em sembla que li devem tanmateix una vetllada prou agradable, i que aquesta lectura ha aportat...
- ¿Què? Una lletania d'historietes suades que s'anaven amollant els uns als altres, i que no deien sinó una cosa coneguda de tota l'eternitat, i és que l'home i la dona són unes bèsties molt danyoses?
- Tanmateix l'epidèmia us ha guanyat, i heu pagat el vostre escot com qualsevol altre.
- És que, de bon grat o de mal grat que vingui, qui més qui menys s'ajusta al to donat; que, en la vida de societat, hom entra en un saló component a la porta la seva fesomia conforme a les que hi veu; que hom fa el plaga quan està trist, i el trist quan estaria temptat de plaguejar; que ningú vol ser estrany a ningú altre; que el literat poliquiteja; que el polític metafisqueja; que el metafísic moralitza; el moralista parla de finances; el financer, de literatura o de geometria; que, abans d'escoltar o callar, cadascun dels reunits xerra del que ignora, i tots es fastiguegen per nècia vanitat o per cortesia.
- Esteu de malhumor.
- Estic com d'ordinari.
- I jo crec que es millor que reservi la meva historieta per a un moment més favorable.
- És a dir que esperareu que jo no hi sigui.
- No és això.
- O que temeu que jo no tingui menys indulgència amb vós en privat que no en tindria amb un indiferent en societat.
- No és això.
- Tingueu doncs l'amabilitat de dir-me què és.
- És que la meva historieta no prova pas més que les que us han exasperat.
- Tant se val, engegueu d'una vegada!
- No, no, ja en teniu prou.
- Sabeu que, de totes les maneres que té la gent de fer-me enrabiar, la vostra m'és la més antipàtica?
- ¿I quina és la meva?
- La d'haver de ser pregat per allò que us moriu de ganes de fer. Doncs bé, amic meu, us prego, us suplico que us digneu satisfer-vos.
- satisfer-me!
- Comenceu, per Déu, comenceu.
- Procuraré de ser breu.
- Això no farà cap mal.-
En aquest punt, un xic per malícia, vaig tossir, vaig escopir, vaig agafar el mocador, vaig mocar-me, vaig obrir la tabaquera, vaig prendre una polsada de rapé, i vaig sentir com l'home, entre dents, remugava: "Si la història és curta, els preliminars són llargs." Em van venir ganes de cridar un domèstic sota pretext d'algun encàrrec; però no, vaig contenir-me i vaig dir:
Això no és cap conte
- S'ha d'admetre que hi ha homes ben bons i dones ben dolentes.
- es el que es veu cada dia, i a vegades sense sortir de casa. ¿I què més?
- ¿Què més? Vaig conèixer una alsaciana que era una bellesa capaç de fer córrer darrera seu els vells i aturar en sec els joves.
- Jo també la vaig conèixer; es deia Madame Reymer...
Fragment de Coses de dones i homes) de Diderot
Enllaços :
Diderot et l'encyplopédie
per llegir les seves obres en francès
ceci n'est pas un conte
cromets 2:32 p. m.Això no és cap conte
"Això no és cap conte" és el que recorda de tant el tant el narrador al qui l'està escoltant. Aquesta és la manera que tria Diderot en el seu llibre Ceci n'est pas un conte per explicar-nos un conte. Si teniu curiositat i una mica de paciència, el podreu llegir sencer en aquest recull: Coses de dones i homes. Fragment
Quan algú explica un conte, ho fa a algú que l'escolta; i, per poc que duri la contalla, és rar que el contador no sigui interromput unes quantes vegades pel seu oïdor. Vet aquí per què he introduït aquest relat que ara llegireu, i que no és cap conte, o que és un mal conte, si en dubteu, un personatge que faci si fa no fa el paper del lector, i començo.
- ¿i vós en concloeu?
- Que un tema tan interessant hauria de posar totes les clepses en dansa, ocupar durant un mes tots els cercles de la ciutat, ser-hi mastegat i remastegat fins a insipidesa, donar per a mil disputes, per a mil fullets almenys i per a uns quants enfilalls de versos en pro i en contra; i que, a despit de tota agudesa, de totes les coneixences, de tot l'esprit de l'autor, si la seva obra no ha excitat cap fermentació violenta, vol dir que és mediocre, i molt mediocre.
- Però em sembla que li devem tanmateix una vetllada prou agradable, i que aquesta lectura ha aportat...
- ¿Què? Una lletania d'historietes suades que s'anaven amollant els uns als altres, i que no deien sinó una cosa coneguda de tota l'eternitat, i és que l'home i la dona són unes bèsties molt danyoses?
- Tanmateix l'epidèmia us ha guanyat, i heu pagat el vostre escot com qualsevol altre.
- És que, de bon grat o de mal grat que vingui, qui més qui menys s'ajusta al to donat; que, en la vida de societat, hom entra en un saló component a la porta la seva fesomia conforme a les que hi veu; que hom fa el plaga quan està trist, i el trist quan estaria temptat de plaguejar; que ningú vol ser estrany a ningú altre; que el literat poliquiteja; que el polític metafisqueja; que el metafísic moralitza; el moralista parla de finances; el financer, de literatura o de geometria; que, abans d'escoltar o callar, cadascun dels reunits xerra del que ignora, i tots es fastiguegen per nècia vanitat o per cortesia.
- Esteu de malhumor.
- Estic com d'ordinari.
- I jo crec que es millor que reservi la meva historieta per a un moment més favorable.
- És a dir que esperareu que jo no hi sigui.
- No és això.
- O que temeu que jo no tingui menys indulgència amb vós en privat que no en tindria amb un indiferent en societat.
- No és això.
- Tingueu doncs l'amabilitat de dir-me què és.
- És que la meva historieta no prova pas més que les que us han exasperat.
- Tant se val, engegueu d'una vegada!
- No, no, ja en teniu prou.
- Sabeu que, de totes les maneres que té la gent de fer-me enrabiar, la vostra m'és la més antipàtica?
- ¿I quina és la meva?
- La d'haver de ser pregat per allò que us moriu de ganes de fer. Doncs bé, amic meu, us prego, us suplico que us digneu satisfer-vos.
- satisfer-me!
- Comenceu, per Déu, comenceu.
- Procuraré de ser breu.
- Això no farà cap mal.-
En aquest punt, un xic per malícia, vaig tossir, vaig escopir, vaig agafar el mocador, vaig mocar-me, vaig obrir la tabaquera, vaig prendre una polsada de rapé, i vaig sentir com l'home, entre dents, remugava: "Si la història és curta, els preliminars són llargs." Em van venir ganes de cridar un domèstic sota pretext d'algun encàrrec; però no, vaig contenir-me i vaig dir:
Això no és cap conte
- S'ha d'admetre que hi ha homes ben bons i dones ben dolentes.
- es el que es veu cada dia, i a vegades sense sortir de casa. ¿I què més?
- ¿Què més? Vaig conèixer una alsaciana que era una bellesa capaç de fer córrer darrera seu els vells i aturar en sec els joves.
- Jo també la vaig conèixer; es deia Madame Reymer...
Fragment de Coses de dones i homes) de Diderot
Enllaços :
Diderot et l'encyplopédie
per llegir les seves obres en francès
ceci n'est pas un conte