cromets #contes
|
Diumenge, 15 de desembre
cromets 6:19 a. m.Contes de Nadal : ¿Existeix de veritat Santa Claus? i Auggie Wren's Christmas Story de Paul Auster (Albert Montagut) Fa molt, molt de temps, i per ser exactes, el 21 de setembre de 1897, The Sun, un diari de Nova York, l'arrel del renascut The New York Sun, publicava la resposta del diari a una carta enviada al director per una nena de 8 anys que responia al nom de Virgina O'Hanlon. La nena, que vivia al 115 Oest del carrer 95, a l'elegant Upper West Side de Manhattan, feia una pregunta tan elemental a The Sun com: "¿Santa Claus existeix?" La carta de Virginia no era gaire llarga, com correspon a una nena de vuit anys, però no per això deixava de ser comprometedora per al director del diari. Virginia va escriure: "Estimat director: Tinc 8 anys. Alguns dels meus amiguets diuen que Santa Claus no existeix. El meu papa m'ha dit que: 'Si ho veus a The Sun és que existeix'. Sisplau, digui'm la veritat: ¿Santa Claus existeix?". Francis Pharcellus Church va ser l'editorialista a qui li va tocar respondre la pregunta a la nena. Durant més d'un segle, el seu text ha estat una de les bases més sòlides per mantenir viva la il.lusió de Santa Claus als Estats Units i la perfecta inspiració per a milions de pares compromesos per les preguntes dels seus fills. "Virginia, els teus amiguets s'equivoquen. L'escepticisme d'una època escèptica els ha afectat. Només creuen el que veuen. Pensen que tot el que no sigui comprensible per les seves petites ments no pot ser. Totes les ments, Virginia, tant si són adultes com si són infantils, són petites. En aquest gran univers nostre, l'home, el seu intel.lecte, només és un insecte, una formiga, si es compara amb el món il.limitat que té al davant, si es mesura per una intel.ligència capaç de captar tota la veritat i el coneixement." "Sí Virginia, Santa Claus existeix. És tan cert com que existeixen l'amor, la generositat i la lleialtat; i ja saps que abunden i que proporcionen a la teva vida la bellesa i l'alegria més grans. ¡Ai! ¡Que trist que seria el món si no existís Santa Claus! Seria tan depriment com si no hi hagués Virginias. Perquè aleshores no coneixeríem la fe dels nens, ni la poesia, ni la fantasia que fa tolerable aquesta existència. No podríem disfrutar, excepte del que poguéssim sentir i veure. S'apagaria la llum eterna amb què la infància il.lumina el món." "¡No creure en Santa Claus! ¡També podries no creure en les fades! Podries fer que el teu pare contractés homes que, la Nit de Nadal, vigilessin totes les xemeneies per atrapar Santa Claus; però encara que no el veiessin baixant per una xemeneia, ¿què provaria? Ningú veu Santa Claus, però això no vol dir que Santa Claus no existeixi. Les coses més reals del món són aquelles que ni els nens ni els adults no podem veure. ¿Has vist mai una fada ballant en un prat? I tant que que no, però això no prova la seva inexistència. Ningú pot concebre o imaginar totes les meravelles del món que es mantenen ocultes o són invisibles." "Trenca el sonall i mira el que produeix el so al seu interior, però hi ha un vel que cobreix el món ocult que ni el més fort dels homes, ni tan sols la unió de la força de tots els homes més forts que hagin existit, podria trencar. Només la fe, la fantasia, la poesia, l'amor i l'encantament poden córrer aquesta cortina i veure i imaginar la bellesa i la glòria divines que hi ha a l'altra banda. ¿És real, tot això? Mira, Virginia, en tot aquest món no hi ha res més real i perdurable. ¡Santa Claus no existeix! ¡Déu meu! És viu i viurà per sempre. D'aquí a mil anys, Virginia, encara més, d'aquí a 10 vegades 10.000 anys, seguirà portant la felicitat als cors dels nens." ( El Periodico/ el diumenge/ 15-12-2002) Altres contes de Nadal: Auggie Wren's Christmas Story de Paul Auster Monòleg del protagonista smoke Dimarts, 3 de desembre
cromets 4:14 p. m.Va de contes Aquesta setmana el programa la ventana de Millás proposa que la gent li enviï contes amb el tema de "el dia que robé..." El de la setmana passada anava de " problemes de consciència" (els podeu llegir a la pàgina web enllaçada). En llegir el tema proposat, i com demanen les dades reals per publicar-los ( els relats guanyadors els publiquen al Babelia un cop al mes), pensava que poca gent seria capaç d'explicar un tema tan delicat, que els frenaria allò de dir "ai, que si ho poso, els que em coneguin què pensaran". Sempre hi ha temes que ens fan més pudor. Però no, es veu que la gent ho ha aprofitat com una mena de confessió. N'hi ha de tot. Alguns estan força bé. Per no ser menys, farem un cromet sobre aquest tema, amb robatoris menys materials. Darrerament estic robant hores a la son/Perdoni que li robi un minut del seu temps/Saps? La seva millor amiga li ha robat el novio/Petons robats/Aquests preus són un robo/No li robaré més temps/No em robis més el temps/Mira, m'has robat la paraula/L'empresa li ha robat els anys/Aquella casa semblava un mas robat/La seva filla li té el cor robat... |
|